Aquest primer trimestre estem a punt d'acabar el llibre “La pell freda” de l’autor català Albert Sànchez Piñol. Personalment a nosaltres dos ens ha agradat el llibre, tot i que no ens acostuma a agradar gaire les lectures escolars. Pel que sembla, també ha agradat al resta de la classe. Un sorprenent llibre que abarca temes com la supervivència en una illa desèrtica on haviten uns estranys èssers inhumans i un peculiar alemany. El nostre protagonista es trobarà en situacions extremes, i comprovarà els límits tan mentals com físics.
Aquest llibre, l’estem comparant amb una pel·lícula apassionant, “El senyor de les mosques”, dirigida per William Golding.
La pel·licula tracta d’un grup de joves nens que naufraguen, en mitg de l’ocea pacífic que mes tard son arrosegats en una illa per una tempesta. L’illa, en aspecte de supervivencia, ho te tot; te menjar, aigua potable i te un clima comfortable en que si pot viure. Al principi els nens conviuen correctament, escullen un cap i dessideixen que qui vulgui parlar en les assembleas hauria de tenir la caracola. A mesura que passen els dies la “banda” d’en Jack es torna primitiva i agressiva, ja que son ells qui van a caçar i quan el grup de nens es divideix en dos, el grup d’en Jack manifesta una especie de religio perque donen una ofrena al monstre com si fos un deu.
Aparentment la relació entre aquestes dues obres, és que ambdues succeixen en una illa remota, perduda de la mà de dèu. Però hi ha més semblances, símboliques semblances.
Un famós filósof anomenat Jean Jack Rousseau va dir, "l'home és bó per naturalesa, és la societat que el fa dolent"
Pau, Aturks, Barrios
Un famós filósof anomenat Jean Jack Rousseau va dir, "l'home és bó per naturalesa, és la societat que el fa dolent"
Pau, Aturks, Barrios
