En aquest post, teniem pensat explicar la continuació i el final de la pel·licula però no ho farem. Hem decidit que vosaltres, els lectors, descubriu els enigmes d'aquesta apassionant novel·la.
Tot i així explicarem els temes que tracta aquesta pel·licula.
Aquesta novel·la tracta temes com la convivencia a un lloc diferent, aïllat del món.
us animem a que llegir o a veure aquesta novel·la, es molt interessant i crea molt enjòlit.

AINOA I HELENA

Una classe de pel·lícula

Fins fa poc, a les classes de català hem estat estudiant els recursos que s'utilitzen al cinema per tal de mantenir l'atenció de l'espectador creant suspens. Per això hem estat veient fragments de pel·lícules molt diferents entre elles. Dos d'aquestes son "Nosferatu" (1922) i "El nen del pijama de ratlles" (2008).

La primera d'aquestes, com podreu imaginar per la data, era muda. Llavors, per representar els diàlegs, aquests s'escrivien en uns rètols, però així es tallava molt el ritme. En aquella època, el cinema era encara molt proper al teatre. Això es nota molt en el fet que la càmera tenia poc moviment, els autors sobreactuaven molt i el maquillatge era també molt exagerat. Tot i els recursos limitats de l'època, moltes tècniques per crear suspens utilitzades en aquesta pel·lícula s'han fet servir més endavant, com ara la música, les expressions facials, la llum...

La segona pel·lícula, "El nen del pijama de ratlles", és més actual. A l'escena que vam veure hi havia molts elements de suspens: la música, l'actuació d'un dels nens transmet molta intranquilitat, la càmera lenta, els protagonistes no tenen noció del perill que corren, però l'espectador, sí...
Un link a la pel·lícula...


Fixar-nos en els fragments de diverses pel·lícules ens ha ajudat molt a l'hora de parar atenció en els detalls que poden fer més interessant el curtmetratge que realitzarem aquest curs.

Marina, Claudia i Zakiya

Curt

Aquest curs tenim com a objectiu fer un curt com a treball de recerca.

Aquest projecte l’han proposat la nostra tutora,el professor de català,la professora de plàstica i un dels postres professors d’educació fisica. Cada un d’ells ens ajuda amb aspectes diferents del curt.

La nostra tutora és la que ens ajudarà en tots els problemas que poguem tenir durant el procés, el professor de català s’encarregarà de fer el guió, la professora de plàstica i el professor d’educació física ens impartiran unes classes de teatre, però entre tots ens ajudaran i assesoraran durant tot el projecte.

Hem dividit la classe en quatre grups cada un d’ells amb una idea diferent,l’objectiu de cada curt és treballar un valor social, com per exemple la amistat,el remordiment, l’egoisme...Serà unas experiència interessasnt perquè apendrem a fer una cosa tant emocionant com és fer un curt, i així també,apendrem a treballar en grup.

D’una cosa que ens hem donat conta és que la major part de la feina està redera de les càmeres. El més difícil és proposar un tema social i que tohom estigui d’acord amb ell,després proposar una idea que agradi a tothom.

Després està tota la feina de preparar el guió,fer els esquemes de càmeres...Avans de començar a grabar tenim que tenir la major part de feina feta.

De moment estem començant a definar una idea clara per així poder repartir els personatges, repertir una mica les escenes i pensar l’atretzo.

Tot hi que fer un curt porta molts problemes i esforços quan veus el resoltat et dones conta que val la pena, ja que hem vist curts dels altres anys i els resultats eren força bons.

 

L'altre dia ens van venir a fer una xerrada del Drac Màgic on ens van donar consells  per fer el curt.

Ariadna Sulé i Andrea Olivés

EL SENYOR DE LES MOSQUES.

Seguidament, parlarem sobre la pel·lícula que estem veient a les hores de català. Narra la història d'un grup de nens britànics que viatgen amb avió, però aquest és derrocat en període de guerra a causa d'una forta tempesta i s'estavella contra una illa deserta. Els nens es veuen obligats a sobreviure sense cap adult, ja que són els únics supervivents. Un dels personatges més importants, és en Ralph, un dels nois més grans del grup, que per aquest motiu és escollit líder del grup. En Ralph, en Jack i en Simon, fan una expedició i descobreixen un petit turó i pensen que el millor que poden fer és encendre una foguera per cridar l'atenció dels vaixells que puguin arribar a passar i així ser rescatats.
Els nens, s'obliden de les seves obligacions i comencen a jugar a ia fer el gandul, mentres ke en Ralph els i recorda les obligacions. En Jack, que és el líder dels caçadors de porcs salavatges, es comença a obssessionar amb el tema de la cacera. Un dia en Jack i en Ralph descobreixen un vaixell a l'horitzó i que la seva foguera estava apagada. En Jack no li fa cas, perquè acaben de caçar al seu primer porc i fa una enorme festa juntament amb la resta del grup.

Ainoa i Helena.

Relació entre "La pell freda" i "El senyor de les mosques"

Aquest primer trimestre estem a punt d'acabar el llibre “La pell freda” de l’autor català Albert Sànchez Piñol. Personalment a nosaltres dos ens ha agradat el llibre, tot i que no ens acostuma a agradar gaire les lectures escolars. Pel que sembla, també ha agradat al resta de la classe. Un sorprenent llibre que abarca temes com la supervivència en una illa desèrtica on haviten uns estranys èssers inhumans i un peculiar alemany. El nostre protagonista es trobarà en situacions extremes, i comprovarà els límits tan mentals com físics.

Aquest llibre, l’estem comparant amb una pel·lícula apassionant, “El senyor de les mosques”, dirigida per William Golding.

La pel·licula tracta d’un grup de joves nens que naufraguen, en mitg de l’ocea pacífic que mes tard son arrosegats en una illa per una tempesta. L’illa, en aspecte de supervivencia, ho te tot; te menjar, aigua potable i te un clima comfortable en que si pot viure. Al principi els nens conviuen correctament, escullen un cap i dessideixen que qui vulgui parlar en les assembleas hauria de tenir la caracola. A mesura que passen els dies la “banda” d’en Jack es torna primitiva i agressiva, ja que son ells qui van a caçar i quan el grup de nens es divideix en dos, el grup d’en Jack manifesta una especie de religio perque donen una ofrena al monstre com si fos un deu.

Aparentment la relació entre aquestes dues obres, és que ambdues succeixen en una illa remota, perduda de la mà de dèu. Però hi ha més semblances, símboliques semblances.
Un famós filósof anomenat Jean Jack Rousseau va dir, "l'home és bó per naturalesa, és la societat que el fa dolent" 

Pau, Aturks, Barrios

GRAN HERMANO, REFLEX DE LA SOCIETAT ACTUAL?

Fa un mes i mig va començar el reality show més famós i esperat de la cadena telecinco: Gran Hermano 12.

Van expulsar a dos jugadors (el Feroz i la Flor) per estafa televisiva, van fingir estar enamorats per poder ser contrectats en programes com la “noria” “el diario de ana rosa” i “sálvame”… per guanyar diners.

L'origen del nom  "Gran Hermano" és una novel·la anomenada 1984, escrita el 1948 per l'escriptor britànic George Orwell. La idea de filmar les persones en un plató de televisió ve de la pel·lícula "El Show de Thrumen", de 1998. A partir d’aquí va anar evolucionat fins a convertir-se en l’actual programa.

Altres realitis shows com Gran Hermano serien Operación Triunfo i Fama. Però en aquests, com a mínim els ensenyen a cantar o a ballar, no com Gran Hermano que no fan res, sinó que com a molt fan alguna prova de tant en tant.

Paula, Laura i Marina

Els premis MTV de Madrid

Nosaltres avui us voliem parlar sobres els premis MTV, que es van celebrar a Madrid el passat diumenge, l'importancia que tenen i sobre la influencia que exerceixen sobre la gent.
Aquests premis són molt valorats tan pel cantants, com pels joves d'avui dia.
És normal que pels cantants sigui molt important, ja que premien el treball realitzat durant la seva carrer artística, professional.
Aquests premis volen que signifiquin el que la gent vol escoltar, però en realitat aquest guanyadors han estat votats per una majoria d'una petita minoria de la gent que vota, és a dir, que en realitat no expressen el que la gent vol escoltar.
I com és normal, els programes de radio i els programes de música de la televisió, no tenen altre exemple que els premis MTV, al final acaben cansant, ja que sempre posen les mateixes cançons. 




Zakiya i Marina

El vessant bo dels arbitres.

En aquesta entrada, ens agradaria comentar el vassant bo dels àrbitres. No tots són corruptes, ALERTA!

Avui parlarem del senyor Collina, un respecta't arbitre admira't per molts, però odiat per molts altres:

Pierluigi Collina (nascut el 13 de febrer de 1960) és un ex-àrbitre de futbol italià. Encara segueix relacionat amb el món del futbol com a assessor de l'Associació d'Àrbitres de Futbol Italians (AIA), a més de ser membre del Comitè d'Àrbitres de la UEFA. Ha estat designat per la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFFHS) com el millor àrbitre de tots els temps

Nosaltres personalment pensem que en Pierluigi Collina es un àrbitre humil, com mai n'ha viem vist fins ara. Per algunes persones ha estat un dels millors àrbitres del món per d'altres ha estat odiat i fins i tot amenaçat de mort.

JOSÉ MOURINHO, UN ENTRENADOR POLÈMIC

José Mário dos Santos Félix Mourinho (Setúbal, Portugal, 26 de gener 1963) és un entrenador de futbol. El 28 de maig de 2010 diversos mitjans de comunicació com MARCA van anunciar el seu fitxatge pel Reial Madrid a raó de 8 milions d'euros. És fill del porter de futbol portuguès Félix Mourinho.

Mourinho és considerat com un dels entrenadors més polèmics, ja que sempre intenta enriure’s dels altres equips. És un home molt prepotent arrogant i sempre li agrada guanyar. Li dona  igual que hagi fet un bon partit sinó aconsegueix un bon resultat. També s’ha ficat amb jugadors del seu mateix equip, com per exemple, Pedro León, un ex-jugador del Getafe.

Ell, com a personatge públic hauria de saber qe no pot dir públicament tot el que pensa, ja que, tot el que digui pot ser utilitzat en la seva contra.

Paula i Laura

LA CASTANYERA

Avui dia 29 d'octubre,com cada any celebrem la castanyada a l'Escola Escaladei.

En aquest moments tenim aquí  a una persona molt especial, la Paula Màrmol, que aquest any a fet de castanyera de l'Escola Esaladei. A a rebut felicitacions de tota mena, fins i tot la Conxi li a dit que té una veu molt dolça!, a fet una gran actuació.

A continuació li farém una sèrie de preguntes:

1.Què li ha semblat aquesta experiència?

Aquesta pregunta és massa controvertida, però us he de dir que l'experiència m'ha semblat per damunt de tot enigmàtica, però tot i això la recomano a tothom que hi estigui interessat.

2. Com t'han rebut els infants?

Seguim amb les preguntes controvertides,tu! però  hos respondre igualment, els nanos m'han acollit com a una més de la seva clase tot hi tenir 10 anys més...

3. Que en penses sobre que les festes tradicionals se celebrin a les escoles?

Bé,jo com a castanyera,crec que està molt rebé,ja que així hem guanyo l'aprovat!

                                      paula màrmol    - ariadna sulé  -       andrea olivés

Ja que estem parlant de festes tradicionals, ens agradaria afegir que fa uns dies es van incorporar els castellers com a patrimoni de la humanitat.

4.Que en pensa vosté d'aixó?

Bé doncs,com tots ja sabeu,jo sóc una persona que recolza les festes tradicionals catalanes siguin les que siguin,per això m'alegro que una festa tant important com són els castellers sigui valorada patrimoni de la humanitat,perquè això comportarà que siguem més valorats i apreciats. Tot i això crec que hi ha moltes altres festes tradicionals que també es mereixen un reconeixement,tant siguin catalanes o d'altres paisoss.

Entrevistada: Paula Màrmol

Entrevistadores: Ariadna Sulé i Andrea Olivés.

AQUESTA ÉS LA PAULA MÀRMOL :)

LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Les xarxes feministes van defensar des del primer moment les dones víctimes de la violència dels homes cremant totes les energies cap a la defensa legal d'aquestes dones, tant per la via civil com per la via penal. També es va veure la necessitat, atès el caire que prenien alguns casos de maltractaments, de crear refugis o cases d'acollida a les dones com a forma d'evitar agressions més greus. Al principi, es van posar en funcionament amb els recursos de què disposaven aquests grups d'ajuda mútua i, més tard, les administracions públiques es van fer càrrec d'aquests centres, essent finançades en forma de subvencions i atenció privada per part d'associacions de dones.

És important el paper que han tingut i tenen aquestes associacions de dones en la nostra societat perquè han portat a terme una tasca de propaganda i conscienciació pública sobre la gravetat de la violència contra les dones, tant pel que fa a l'opinió pública com pel que fa a les administracions públiques. L'aparició dels primers programes i plans de lluita contra la violència de gènere és el resultat del traspàs a les administracions públiques d'aquests serveis que les associacions de dones havien començat a desenvolupar.

En el següent link hi trobareu un breu documental sobre aquesta esfereïdora problemàtica.

 Ainoa i Helena

POST2:

En aquest post no parlarem de la moda, sinó com aquesta afecta a la nostra societat.

Link:http://www.youtube.com/watch?v=pcFlxSlOKNI

En aquest link podem veure la imatge d’una noia a la qual després de sotmetre-la a  sesions de maquillatge i perruqueria també se li apliquen tècniques de photoshop. La imatge final de la noia no té re a veure amb la imatge real i en canvi és aquella la que es ven.

Les empreses ens han vengut tant la imatge de bellesa ideal que nosaltres mateixos ens la hem cregut.Ara el que la gent vol veure és la bellesa ideal encara que aquesta no existeixi. I com que és això el que la gent vol veure és el que venen les empreses. Nosaltres mateixos hem entrat en aquesta roda de la qual ara ens és tan difícil sortir.

Però les persones ara volen assemblar-se a aquestes imatges i per  arribar a assemblar-s’hi pateixen  malalties alimentaries, es sotmet a operacions, s’apliquen cremes i maquillatge de forma malaltissa.

Potser a vegades ens hauríem de fixar més en la qualitat humana de una persona i no pas en el seu cos, ja que això no omplirà les nostres vides.

Ariadna Sulé;Andrea Olivés.

SARA CARBONERO, PERIODISTA?

Fa un parell de semanes la revista “cuore” va treure a la llum que la Sara Carbonero excercia de periodista sense tenir la carrera acabada. Ella asegura que no la va acabar perquè “no tenia temps, no perquè no volgués fer-ho”.

Però us sembla bé que sense la carrera acabada l’hagin contractat per a la televisió? Perquè, a la gent normal no la contracten així per les bones, sinó tens la carrera acabada no tens feina i punt!

Creieu que està a la televisió per la seva imatge? Creieu que també està implicat Casillas?

Actualment, es parla tant d’ella perquè desde fa poc més d’un any i mig va començar a destacar gràcies a Casillas. Ara és la nova imatge de Pantenne, està rodant una pel·lícula i un programa italià.

I tot això per què? Per la seva “cara bonica” potser?

Marina, Laura i Paula

EN ANDALUZ PORFAVOR!

Fa un parell de semanes en una ronda de preguntes de la selecció espanyola, va haver-hi un moment, on el Gerard Piqué va haver de respondre una pregunta en català. Llavors el Sergio Ramos, molest per aquesta, segons ell “ falta de respecte” va críticar aquesta situació amb la típica frase “en adaluz”.

Paula, Marina i Laura Delgado.

CRISTIANO RONALDO

Cristiano Ronaldo, va néixer a Madeira (Portugal) el 5 de febrer del 1985. És futbolista, actualment juga al  Real Madrid.

Aquest estiu va presentar la seva paternitat i, segons diuen, li va pagar a la mare, una cambrera estatunidense,  12 millons d’euros, per pagar el seu silenci.

També l’han acusat de poder ser homesuxal, ja que el van veure i el van fotografiar sortint d’una discoteca d’ambient de Miami.

Quan anomenen el CR7 ens va al cap moda, prepotència i arrogància.  És un adicte al gimnàs, com ho podem observar. També va ser model d’Amporio Armani juntament amb la Megan Fox, substituint als Beckam.

Cristiano, és una persona que només li interessen els diners, ja que després del numeret de la paternitat no és ni ell qui cuida el seu fill, i a més a més ven la seva imatge a tot el que pot.

Laura, Marina i Paula.

PROPERAMENT...

En el nou post que públicarem parlarem sobre com afecta la moda a la nostra societat,com per exemple els transtorns alimenticis,les operacions d'estètica,...entre altres obsessions varies.






Ariadna Sulé,Andrea Olivés

En el post anterior vem parlar sobre l'actuació nefasta del senyor Clos Gómez en el partit entre el Reial Madrid i l'Espanyol. Ara ampliarem la reflexió sobre els àrbitres corruptes.
2 exemples d’àrbitres “corruptes”:

-        Byron Moreno: recentment aquest àrbitre va ser detingut al aeroport de John F. Keneddy amb sis kilos d’heroina amagats a la seva roba interior. És famós per la polèmica del partit del mundial 2002 entre Corea del Sud vs Italia. Va ser declarat una “persona non grata” per el futbol italià ja que va assenyalar un penal dubtós al final de la pròrroga i expulsar en Totti.

-         Emilio Carlos Guruzeta: fue protagonista directo de la confrontación Barcelona-Real Madrid de cuartos de final de la Copa del Generalísimo, en el que sancionó con penalti molt dubtós un derribo de Rifé a Velázquez a un metro fuera del área, razón por la que permaneció recusado por el Barcelona hasta julio de 1985.

CARACTERISTIQUES DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES:

1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.
2.- Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.
3.- L'essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. La idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que poden ser utilitzades, menyspreades i maltractades.
4.- La violència contra les dones també té un caràcter instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.
5.- La violència contra les dones no és un fenomen aïllat ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.

6.- La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no és el millor.

7.- La violència contra les dones ha estat sempre un tret estructural molt difícil de percebre. La seva denúncia ha estat el primer pas important per donar-lo a conèixer i és a partir d'aquest fet que s'ha considerat un autèntic problema social i el seu rebuig social ha estat la forma més eficaç de combatre-la.

Ainoa i Helena.

Les models

Les models

La societat es regeix per uns models molt clars sobre com ha de ser la figura humana ja des de l’antiga Grècia, I per entrar en el món de la moda has de tenir aquests tòpics.

Tots aquells que es volen dedicar a la moda i no tenen el tòpic de cos demanat  arriben a patir malalties greus que trastornen la seva personalitat per aconseguir entrar dins d’aquest món. Quant una model surt a una passarel·la després d’haver estat setmanes sense menjar mostrant  vestits col·locats en aquells cossos influeixen a totes aquelles persones que ho miren i que es pregunten perquè ells no són així.

La majoria de les relacions de pes/mida que es demanen a l

es passarel·les  són malaltissos i provoquen que la societat al voler imitar-los pateixi també malalties.

Algunes models han fet declaracions dient: Ens exigeixen la talla 34 tot i fer més de 1,75 o 1,80m.

Ser model de passarel·les és un feina  que molta gent voldria tenir però que no tothom està qualificat a fer. Viatjar pel món i vestir vestits elegants de grans dissenyadors en grans passarel·les és un somni per a moltes persones,ja deixant a banda l’estil de la vida que s’associa amb aquesta feina i les xifres de somni que cobren. Però el que mostren al món és adequat?

És una feina que potser tu voldries tenir però,la recomanaries als teus fills?

Ara sembla,per això,que els pesos de les models estan més controlats. Al 2006 va sortir una nova llei que dictava que a la passarela Madrilenya Cibeles  la massa corporal (IMC) de les models havia de ser com a mínim del 18%. I en els càstings no van acceptar a 5 models, tres estrangeres i dos espanyoles,perquè no complien amb aquests requisits.

Tot i així,que penses que intenta la societat amb aquesta perfecció?

Els cossos que ens mostren cada dia són reals? O estàn influits a més a més amb photoshop?

               


  Si en vols saber més,clica aquí                                     

                Ariadna Sulé;Andrea Olivés.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE - CAP A UNA MAJOR SENCIBILITZACIÓ.

CAP A UNA MAJOR SENCIBILITZACIÓ:

La major part de les accions de violència de gènere no han estat considerades delicte fins ara. L'existència d'un ordre social democràtic ha propiciat que s'hagi començat a definir i mesurar la violència i que, alhora, s'hagi creat i modificat molta de la legislació penal. L'educació, com el principal valor, en els principis d'igualtat entre els homes i les dones, la idea d'establir un marc pacífic de convivència i la resolució de conflictes, la formació i la sensibilitat de tots els professionals i la bona organització dels serveis que s'ofereixen per atendre i protegir les víctimes són les fórmules bàsiques per prevenir la violència de gènere.

http://www.youtube.com/watch?v=ppk8XqBI_0w&feature=related

La violència de gènere

La violència de gènere, concretament la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena, primer hauríem de ser capaços d'identificar-lo i d'anomenar-lo.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones.

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalmentccomcuncproblemacsocial.
Per tant, els drets humans i la seva necessitat de garantir-los és l'única eina amb la que es compta per tal de lluitar contra la violència de gènere. Si no queda definit que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els drets humans no es pot mesurar ni el seu abast ni la seva incidència.

QUI NO CONEIX A LA BELEN ESTEBAN?

La Belen Esteban es va fer famosa gràcies al seu casament amb el famós “ torero” Jesulín de Ubrique. Després es van separar, i per continuar la seva fama anava de plató en plató explicant la seva vida i donant exclusives, a revistes del cor. I més tard va participar en el programa “Mira quien baila”.

Actualment està treballant de “periodista” en dos programes de Telecinco,  “Salvame” i “Salvame Deluxe”. TROBEU NORMAL QUE ESTIGUI EXCERCINT DE PERIODISTA A LA TELEVISIÓ SENSE TENIR UNA CARRERA COM A TAL?                                

A nosaltres no ens ho sembla, llavors per què la volen contractar tants programes del cor i guanyar tants diners? Doncs perquè atrau a molta audiència: per exemple, per publicitat li van fer una operació facial  gratuïta si deia, per televisió i el dia de cap d’any, on l’havien operat.

Per sort no tothom la veu com una bona propaganda, ja que, cap dissenyador li volia fer el seu segon vestit de núvia perquè la trobaven una mala imatge.

Estic molt contenta d'estar a "Salvame" - I'm happy happy Salvame.





Marina, Paula i Laura

Polèmica i àrbitres

Temporada 2010-11, Jornada 4, Real Madrid – R.C.D.Espanyol:

La passada jornada, entre setmana, va haver-hi un mal arbitratge en el partit Reial Madrid vs “Reial”Club Deportiu Espanyol, on es va imposar el Madrid amb gols de Ronaldo, Higuaín y Benzema. El col·legiat, el “senyor” Clos Gómez, va afavorir clarament el Madrid, ja que es va “inventar” un penal que si hagués estat a l’àrea del Madrid, possiblement no s’hagués assenyalat. Després va expulsar a en Pepe, central del Reial Madrid, per doble groga, llavora’ns, segons diuen les males llengües, i tota la plantilla perica, Galán, el defensa del equip blanc i Blau, li va fer una entrada per davant a CR7, i va expulsar-lo molt polèmicament. El segon gol del Real Madrid, Forlín, defensa del espanyol, va anar a recollir la pilota, i l’àrbitre el va expulsar perquè, segons diu en el acte, li va ensenyar la segona groga degut a que va interpretar, que Forlín, va fer un gest de burla en donar-li l’esfèric al col·legiat.

La indignació perica, ha estat molt gran.

S’hauria de sancionar al senyor Clos Gómez?

Quina hauria de ser la sanció?

Els estudiants i el món laboral

La crisi econòmica ha destacat la importància de seguir estudiant després de l’educació secundària obligatòria. Val la pena esforçar-se uns quants anys més per tal de tenir un bon ventall de possibilitats. Tot i això, el nombre de joves que ni estudien ni treballen a Espanya és alarmant. I en preguntem... A qué es deu, això?

Pensem-hi. Podriem dir que potser hi ha gent a qui no li fan el pes els batxillerats, o que potser no té prou nivell, però serien excuses. Hi ha molts mòduls disponibles, de diferents nivells, que són més específics i que no es poden deixar de banda a l’hora de buscar feina.

Llavors, qué és el que passa? Tot apunta a la llei del mínim esforç. Alguns estudiants, després de repetir algun curs, deixen els estudis als 16 anys sense haver acabat la ESO i, per tant sense graduat. D’altres, després de 4t, es passen el dia estirats al sofà de casa, al carrer, o quedant amb els amics. No continuen els estudis ni busquen feina, o potser no la troben per l’alta demanda laboral, en la que la gent amb més estudis els passa al davant.

Nosaltres pensem que val la pena intentar-ho, com a mínim. Haver fet mòduls o el batxillerat et dóna força avantatge respecte els que només tenen el graduat. Estem en un món on, si no vols acabar al caixer d’un supermercat o encorbat davant l’ordinador a una oficina, has d’especialitzar-te. Sabem que sovint és difícil decidir què fer, i molts comencen un batxillerat, prò no els fa el pes i l’any següent comencen un altre, que tampoc els acaba d’anar bé... Però ho intenten. Quan un acaba quart de la ESO, ha de tenir el cap ben clar i saber escollir, perquè sinó ens trobem gent de 40 anys que comença a fer mòduls perquè quan va arribar als 16 anys va decicdir deixar d’estudiar i estirar-se al sofà sense plantejar-se qué passaria amb el seu futur.

Claudia i Zakiya

Més sobre els inicis del blog

"Els inicis no són mai fàcils!", em deia el pare d'un amic, una vegada. I tenia raó. Els inicis del blog impliquen la recerca de punts d'acord diversos: contrassenyes, administradors, rol de la resta de companys que no són del grup reduït de català... I també qüestions ortogràfiques: el normatiu BLOC o el més habitual BLOG? Però, alerta!, totes aquestes qüestions també són objecte d'aprenentatge: discutint i buscant punts d'acord aprfenem també llengua i aprenem a reflexionar sobre un instrument de comunicació tan potent com Internet. Fins aviat, blogaires!

Salutacions cordials als habitants de la blogosfera

Avui els alumnes de 4t d'ESO (grup reduït de català) encetem un petit projecte: un blog d'aula. La nostra intenció és reflexionar sobre aspectes diversos tant directament relacionats amb català com lligats a àmbits "externs" a la llengua. I escrivim externs entre cometes perquè... realment hi ha alguna cosa veritablement externa a la llengua? Volem mostra que la llengua ho impregna tot, la llengua ens envolta i ens configura com a persones i com a societat, la llengua ens pot portar a explorar universos nous i inesperats i alhora ens pot condemnar (si no la dominem) a la ignorància, a la marginació, a l'exclusió i a l'esclavitud. Tot és llengua: des dels tendres poemes de Maragall a les diatribes estrambòtiques de la Belén Esteban, des de l'exposició respectuosa d'idees a la defecació televisiva de La Noria del ditiràmbic pseudoperiodista  Jordi González. Això vol dir que únicament cultivant la llengua honestament (llegint, debatent, contrastant, publicant en un blog...) aconseguirem un ampli repertori que ens farà capaços de sobreviure amb èxit en la jungla del llenguatge en què habitem.

Per què com va dir el filòsof Ludwig Wittgenstein, "els límits del meu llenguatge són els límits
del meu món"

Fins aviat!