Hola blogaires, en el dia d'avui li hem escrit un email a un noi que ha tingut una infància molt dura. Us animem a què també li escriviu un email aquest noi i que us llegiu el seu llibre.
Aturks, Pau, Carles
viernes, 28 de enero de 2011
LA RENAIXENÇA
La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària.
L'estil de la Renaixença és semblant al Romanticisme europeu, amb el predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb paraules de la cultura popular. S'identifica amb el redreçament cultural català i sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
Per exemple, en el poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, podem veure-hi reflexat aquest amor que sent per la seva llengua i la seva terra.
Bonaventura Carles Aribau.
Helena Grau i Paula Monrabà.
El viatge a la literatura
Què és un viatge? Quina mena de viatges podem fer? Un viatge sempre és físic o n'hi ha d'interiors? Quins viatgers famosos podem trobar al llarg de la història? El viatge és sempre una experiència col·lectiva o pot ser individual? El viatge és sempre una experiència pacífica? El viatge significa sempre "acostament a l'altre" o pot significar "colonització i explotació"?
Us proposo que busqueu informació sobre el Viatge com a acció inherent a l'ésser humà. Exploreu almenys tres d'aquests nous enlloços que us proposo. aquestes reflexions ens serviran per reflexionar sobre les peripècies del jove Holden, el "vigilant en el camp de sègol".
Us proposo que busqueu informació sobre el Viatge com a acció inherent a l'ésser humà. Exploreu almenys tres d'aquests nous enlloços que us proposo. aquestes reflexions ens serviran per reflexionar sobre les peripècies del jove Holden, el "vigilant en el camp de sègol".
viernes, 21 de enero de 2011
El paisatge de la "Pàtria"
Aquestes són les estrofes que hem escollit per fer aquest post:
"Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors."
En aquest poema,el poeta parla sobre la anyorança que sent per la seva terra, i es despedeix d'ella mentre l'escriu.
El tros del poema que hem escollit,estrofes una i dues, és on és més evient aquest sentiment per la seva terra,ja que en les altres fa més referència sobre el seu idioma,el llemosí,que en aquella época no es diferenciava del català.
Les terres a les quals fa més referència són,El Montsey i Montjuïc dient així:
"Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu"
Al dir la tomba del jueu es refereix a Montjuïc.
En Bonaventura va voler reflectir la coneixènça de la seva terra dient que la coneixia igual que la cara dels seus familiars més propers o el plor dels seus fills.
Tanta anyorança diu que sent també per a la seva terra que es compara amb un arbre transplantat que ja no està en les mateixes condicions al haver-lo tret del seu àmbit.
Altres poetes que han escrit també sobre el Montseny els pots trobar aquí
Andrea Olivés i Ariadna Sulé.
"Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors."
En aquest poema,el poeta parla sobre la anyorança que sent per la seva terra, i es despedeix d'ella mentre l'escriu.
El tros del poema que hem escollit,estrofes una i dues, és on és més evient aquest sentiment per la seva terra,ja que en les altres fa més referència sobre el seu idioma,el llemosí,que en aquella época no es diferenciava del català.
Les terres a les quals fa més referència són,El Montsey i Montjuïc dient així:
"Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu"
Al dir la tomba del jueu es refereix a Montjuïc.
En Bonaventura va voler reflectir la coneixènça de la seva terra dient que la coneixia igual que la cara dels seus familiars més propers o el plor dels seus fills.
Tanta anyorança diu que sent també per a la seva terra que es compara amb un arbre transplantat que ja no està en les mateixes condicions al haver-lo tret del seu àmbit.
Altres poetes que han escrit també sobre el Montseny els pots trobar aquí
Andrea Olivés i Ariadna Sulé.
Autors al·ludits al poema: trobadors
Al poema "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es mencionen els trobadors. Els segles on la poesia trobadoresca va ser més important són el XII i XIII, a Occitania, Catalunya i al nord d'Itàlia. Escrivien en llengua provençal, també anomenada occità. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència molt diversa, com ara Guillem IX d'Aquitània, el Papa Climent IV...
També hi havia trobadors que eren dones, anomenades trobairitz, sempre de la noblesa, però eren molt poques.
Aquí teniu un link si en voleu saber més.
Claudia i Marina
També hi havia trobadors que eren dones, anomenades trobairitz, sempre de la noblesa, però eren molt poques.
Aquí teniu un link si en voleu saber més.
Claudia i Marina
"La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau
Aquests dies, explorant el poema de "La pàtria", hem observat alguns dels valors romàntics que van ser claus en el naixement de La Renaixença, especialment el de la identificació entre pàtria-llengua-territori. Aquest poema va ser considerat símbol de l'inici d'aquest moviment, el 1833, i ha estat àmpliament estudiat a les escoles i instituts quan amb els alumnes s'exploren els gran escrits de la literatura en català. Mireu-vos aquest blog que us indico i exploreu les respostes que aquests alumnes donen als interrogants plantejats pel professor sobre aquest poema. Escriviu desprésel que el poema expressa dels següents tres temes: el paisatge, la llengua catalana i la cultura. Heu de fer de cadascun d'aquests temes una explicació acompanyada de fragments del poema entre cometes.
Xavi
viernes, 14 de enero de 2011
Una interessant guia de lectura de "El vigilant en el camp de sègol"
Aquesta obra, com succeeix de vegades amb novel·les molt emblemàtiques, ha estat llegit per moltes generacions d'alumnes al llarg de molts anys (això entre nosaltres ha passat amb El mecanoscrit del segon origen, per exemple). Exploreu amb atenció aquest enllaç i feu-ne les activitats proposades als apartats "Abans de llegir" i "Mentre llegeixes".
XF
XF
Per què "El vigilant en el camp de sègol" és un llibre que encara interessa?
A classe hem intentat respondre aquesta pregunta. Ens hem plantejat per què és un llibre per a algunes persones tan interessant mentre que altres persones el prohibirien. L'any passat, arran de la mort de l'autor, moltes persones van reflexionar-hi, especialment des de la premsa o des de blogs personals, com ara aquest o aquest.
Exploreu aquests enllaços i expliqueu per què aquest llibre és important, segons l'opinió d'aquests autors.
XF
Exploreu aquests enllaços i expliqueu per què aquest llibre és important, segons l'opinió d'aquests autors.
XF
Sobre "El vigilant en el camp de sègol"
Recentment s'ha publicat (a) la notícia d'una mena de continuació d'aquesta famosa novel·la, El vigilant en el camp de sègol, escrita fa més de 60 anys i que encara desperta passions. L'autor, J. D. Salinger, (b) va morir l'any passat. Era vist com un personatge estrany i solitari, encara que algunes persones asseguren que portava una vida d'allò més normal. Va intentar (c) impedir als tribunals la continuació de la seva novel·la, en què representa que el personatge, un adolescent, té ara més de setanta anys. Sembla que finalment aquesta mena de "remake" sortirà a la llum.
Feu una síntesi de la informació continguda en els enllaços (a), (b) i (c) que us he detallat.
Xavi
viernes, 7 de enero de 2011
La noia de la perla
Un llibre molt especial per regalar aquest nadal és "La noia de la perla" de l´autora Tracy Chevalier, nascuda a Washington a l´any 1962,esta inspirat en el quadre del pintor Johannes Vermeer, "La joven de la perla"o "la gioconda del nord".
Narra la vida de la Griet, una noia de 17 anys de Delf ( Holanda) que es veu obligada a anar a treballa de minyona a la casa del pintor Johannes Vermeer. Vermeer descubreix la intuició que té Griet per captar la bellesa de la llum i els colors. Maria Thins per mantenir la comoda vida a la qual estan acostumats, que ara es troba en perill, descobreix que Griet pot ser la inspiració perquè Vermeer pinti més. Catharina, la seva dona i Cornelia, la seva filla no l´hi posaren les coses facíl a Griet per pura gelosia. No només crida la atenció d´aquesta familia, sino que també al jove carnise Pieter, i evidentment al ric Van Ruijven, que demana que li pintin un retrat d´ella.
seguns Tracy, es un possible perquè i com, es va crea un dels més famosos quadres.
Podeu veure una versió cinematografica d´aquesta gran novel.la aquí
Zakiya
Narra la vida de la Griet, una noia de 17 anys de Delf ( Holanda) que es veu obligada a anar a treballa de minyona a la casa del pintor Johannes Vermeer. Vermeer descubreix la intuició que té Griet per captar la bellesa de la llum i els colors. Maria Thins per mantenir la comoda vida a la qual estan acostumats, que ara es troba en perill, descobreix que Griet pot ser la inspiració perquè Vermeer pinti més. Catharina, la seva dona i Cornelia, la seva filla no l´hi posaren les coses facíl a Griet per pura gelosia. No només crida la atenció d´aquesta familia, sino que també al jove carnise Pieter, i evidentment al ric Van Ruijven, que demana que li pintin un retrat d´ella.
seguns Tracy, es un possible perquè i com, es va crea un dels més famosos quadres.
Podeu veure una versió cinematografica d´aquesta gran novel.la aquí
Zakiya
Avui divendres dia 7 de gener, parlarem d'una data important, el dia 6 de gener del 2011!!!
Jo vull parlar d'un llibre que li han regalat a una familiar meva, que va dedicat a ella, ja que el llibre s'anomena "L'encant de fer els 50 anys" escrit per l'autor Rafael Vallbona.
Us deixo aquí una petita sinopsi del llibre, extreta de la contracoberta, per si teniu alguna mena d'interès:
"Esteu cansats de pagar la hipoteca des de fa quinze anys i encara us en queden -com a mínim!- quinze més per acabar-la de pagar? Ja no us cal tenir un cotxe veloç, preferiu el confort i la distinció? Ja no trobeu morbo al poder, en trobeu més a la prejubilació? Si heu respost afirmativament aquestes preguntes, segurament és perquè heu arribat -o esteu a punt de fer-ho- a la delicada línia dels cinquanta. En aquesta crònica desenfadada i realista, Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l'únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està gens malament."
Jo vull parlar d'un llibre que li han regalat a una familiar meva, que va dedicat a ella, ja que el llibre s'anomena "L'encant de fer els 50 anys" escrit per l'autor Rafael Vallbona.
Us deixo aquí una petita sinopsi del llibre, extreta de la contracoberta, per si teniu alguna mena d'interès:
"Esteu cansats de pagar la hipoteca des de fa quinze anys i encara us en queden -com a mínim!- quinze més per acabar-la de pagar? Ja no us cal tenir un cotxe veloç, preferiu el confort i la distinció? Ja no trobeu morbo al poder, en trobeu més a la prejubilació? Si heu respost afirmativament aquestes preguntes, segurament és perquè heu arribat -o esteu a punt de fer-ho- a la delicada línia dels cinquanta. En aquesta crònica desenfadada i realista, Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l'únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està gens malament."
Hi ha altres llibre que també fan referència a fer anys, com ara el llibre de la Merçè Company i el Francesc Sales, "Fer-ne quaranta", amb il·lustracions de Cesc.
Ainoa i Helena
Tres metres sobre el cel
En aquest blog parlarem sobre un llibre apassionant de l'autor Federico Moccia, Tres metres sobre el cel. Aquest llibre és la primera part d'una col·lecció de dos llibres. El llibre que ve a continuació es titula Tinc ganes de tu. D'aquest segon llibre no parlarem però podeu trobar-hi informació clicant aquí.
Ariadna Sulé i Andrea Olivés
El llibre de tres metres sobre el cel és l'història d'amor de dos joves que viuen a la metròpolis trepidant de la ciutat de Roma. Els dos provenen de families riques, amb la diferència de que ella,la Babi, té l'ambient d'una familia unida que sempre li ha serbit de refugi i ell, l'Step, és un noi que s'ha tornat rebel i violent que rebutja la idea de familia a causa que un dia va descobrir que la seva familia no era tant perfecte com ell creia.
L'Step viu sense mirar al seu voltant,corrent amb la moto per els carrers de roma,fent estupideses fins que un dia la coneix a ella i ells junts juntament amb els seus millors amics, Pallina i Pollo, viuen bojament i vivint el moment intentant volar a tres metres sobre el cel.
Tant d'éxit ha tingut ha tingut el primer llibre que s'ha fet una pel·lícula sobre ell i tenen pensat de fer una pel·lícula també sobre el segon llibre.
Tant d'éxit ha tingut ha tingut el primer llibre que s'ha fet una pel·lícula sobre ell i tenen pensat de fer una pel·lícula també sobre el segon llibre.
Ariadna Sulé i Andrea Olivés
Suscribirse a:
Entradas (Atom)