La globalització és un fenòmen que es basa en tres aspectes:
- La independècia creixent del conjunt païssos porvocada per l'augment del comerç mundial. (globalització comercial).
- Increment dels fluxos financers i de capitals (Globalització financera)
- Difusió de la tecnologia a gran escala (Globalització tecnològica).
Hi ha tres organitzacions internacionals:
- El fons moneàri internacional
- El banc mundial
- Organitzacions mundials del comerç
Les globalització té conseqüències econòmiques, socials, polítiques. culturals, i mediambientals.
Els criteris que hi ha per al futur de la globalització sóm:
- La internacionalització de drets
- La internacionalització del desoenvolupament sostenible
viernes, 27 de mayo de 2011
Ètica
Tot seguit us explicaré uns continguts de ètica que ens costen, bàsicament són tres:
El primer és la violència de gènera que és aquell acte que té com a resultat real un d’anys físic, pcicològic o sexual. Majoritariament són dones, aquestes dones pateixen la marginació com a la feina, la violència tan física com pcicològica i per últim l'explotació.
El segon és el judici de Nuremberg. Va durar des de 1945 fins el 1948. Es fan al palau de la justicia de Nuremberg. Per jutjar als dirigents del 3 Reich que van participar en la 2 Guerra Mundial.
Bàsicament els jutgen de quatre crims: "el crim contra la humanitat, Genocidi (massa), el Crims de guerra i per últim el "Complot de guerra (interior)"
El tercer el Tribunial Internacional Penal, es va crear al 1993
El seu objectiu és jutjar les persones responsables de greus violacions de la humanitat.
Ètica
Avui exposarem alguns dels continguts que hem fet a les classes d'ètica i que entren a l'examen que tenim avui, divendres 27, a la tarda. En aquest post resumirem el primer punt:
Jo i els alres. Consciència ètica
Tots necessitem sentir que som algú, que formem part d'un grup... És important dedicar atenció a la nostra identitat, i això es pot fer a través de l'autoconeixement i l'autoestima. El primer és un concepte psicològic que implica coneixer-se a un mateix i el segon és el concepte que un individu té de si mateix.
L'ètica és una reflexió del comportament humà per considerar-lo correcte o incorrecte. Es tracta de pensar i raonar com ens hem de comportar i per què, quines són les conductes que ens semblen bones i quines les dolentes. La necesitem per viure i per conviure.
L'ètica de mínims són aquelles conductes mínimes que tothom hauria de tenir, i l'ètica de màxims són valors i conductes que porten cap a la feliciat.
Un valor és una cosa que val. Els nostres valors són aquelles coses que per nosaltres són importants perquè ens serveixen per ser feliços, com ara l'amistat.
Fins aquí tot és força fàcil d'estudiar, ja que són definicions mol òbvies, però precísament per això de vegades oblidem detalls i és millor fixar-s'hi per no deixar-se res.
També vam parlar de l'eutanàsia, la mort d'una persona causada per una altra a patició lliure i expressa de la persona que vol morir. L'eutanàsia directa accelera la mort en cas de malaltia incurable, ja sigui per sobredosi d'emorfina (eutanàsia activa) o per suspensió del tractament (passiva). L'eutanàsia indirecta consisteix a efectuar un procés terapèutic que podria provocar la mort per efecte secundari.
Aquest tema ha despertat molta polèmica, sempre hi ha qui pensa que s'ha de prohibir i qui creu que no, que tothom té dret a decidir amb llibertat.
Jo i els alres. Consciència ètica
Tots necessitem sentir que som algú, que formem part d'un grup... És important dedicar atenció a la nostra identitat, i això es pot fer a través de l'autoconeixement i l'autoestima. El primer és un concepte psicològic que implica coneixer-se a un mateix i el segon és el concepte que un individu té de si mateix.
L'ètica és una reflexió del comportament humà per considerar-lo correcte o incorrecte. Es tracta de pensar i raonar com ens hem de comportar i per què, quines són les conductes que ens semblen bones i quines les dolentes. La necesitem per viure i per conviure.
L'ètica de mínims són aquelles conductes mínimes que tothom hauria de tenir, i l'ètica de màxims són valors i conductes que porten cap a la feliciat.
Un valor és una cosa que val. Els nostres valors són aquelles coses que per nosaltres són importants perquè ens serveixen per ser feliços, com ara l'amistat.
Fins aquí tot és força fàcil d'estudiar, ja que són definicions mol òbvies, però precísament per això de vegades oblidem detalls i és millor fixar-s'hi per no deixar-se res.
També vam parlar de l'eutanàsia, la mort d'una persona causada per una altra a patició lliure i expressa de la persona que vol morir. L'eutanàsia directa accelera la mort en cas de malaltia incurable, ja sigui per sobredosi d'emorfina (eutanàsia activa) o per suspensió del tractament (passiva). L'eutanàsia indirecta consisteix a efectuar un procés terapèutic que podria provocar la mort per efecte secundari.
Aquest tema ha despertat molta polèmica, sempre hi ha qui pensa que s'ha de prohibir i qui creu que no, que tothom té dret a decidir amb llibertat.
Claudia Otero
Fòrum de Davos
El Fòrum Econòmic Mundial, és una fundació amb sede a Ginebra, coneguda amb la Assamblea annual de Davos, Suissa. Allà es reuneixen els principals líders empresarials, líders polítics internacionals, periodistes i intelectuals, selectes per a la salut i el medi ambient.
Va ser fundat al 1971 per Klaus M.Schwab.
Va ser fundat al 1971 per Klaus M.Schwab.
què és la cultura de la Pau?
És el conjunt de conviccions i valors que rebutjen radicalment la violència. Els 5 premis Nobels de la PAU són:
- Nelson Mandela (Sudàfrica).
- Martin Luther King (Estats Units).
- Mare Teresa (Índia).
- Fréderic Passy (França).
- Barack Obama ( Estats Units).
- Nelson Mandela (Sudàfrica).
- Martin Luther King (Estats Units).
- Mare Teresa (Índia).
- Fréderic Passy (França).
- Barack Obama ( Estats Units).
La ONU
És la major Organització Internacional existent. Va ser fundada el 24 d'octubre de 1945 a San Francisco, per 51 paisos. La seu del la ONU està a Nova York, i els idiomes són els seguents:
-Àrab.
-Xinès Mandarí.
-Espanyol.
-Françès.
-Anglès.
-Rus.
El secretari general de la ONU: Baan-Ki-Moon.
-Àrab.
-Xinès Mandarí.
-Espanyol.
-Françès.
-Anglès.
-Rus.
El secretari general de la ONU: Baan-Ki-Moon.
viernes, 20 de mayo de 2011
Avui plou. 4t primària. PSEUDONIM:Llampec
Quan plou em sento trist,
Avui plou i tot sembla molt gris,
Però quan surti el sol,
La meva tristesa aixecarà el vol.
Tornaran els núvols blancs,
I els ocells piularan,
No hi haura llamps n’hi trons,
I surtiran els cargols.
Gaudiré l’úlim minut d’alegria,
De tot el nou dia.
I quan es ponguiu el sol,
Dormiré amb el meu llençol.
STROMBOLI
Aquests dies, a classe de català,els alumnes de quart hem estat mirant una pel·lícula anomenada Stromboli. Hem estat pensant que voldria transmetren's el director amb aquest film, i d'una manera molt resumida podriem dir que ens mostra la desesperació d'una noia al trobar-se en una societat molt diferent a la seva i que es defineix per tenir una ideologia molt primitiva, una creença molt ferma a la religió i, al ser una societat petita, també un munt de rumors que ofeguen a la gent que no vol regirse a les normes d'aquesta societat.
Hem trobat un bloc escrit per Daniel Domínguez en el que mostra la seva opinió sobre la película i explica,també,que va significar per ell.
Una frase que ens ha cridat l'atenció és : Stromboli significó -la captura de lo inesperado y fugitivo. La veritat és que no entenem massa que vol dir ell amb això, ja que si que la protagonísta té una desesperació inesperada,perquè en ningún moment s'imagina que es pugui trobar en aquella situació, però no pensem que sigui fugitiva, sinò contínua i creixent que la porta fins els límits de la bogeria.
Aquests dos fragments que venen a continuació podem veure coses que hem parlat a classe, i coses de les quals estem d'acord, per exemple, en el fragment de és a baix veiem quelcom del qual estem d'acord: Hasta aquel día el cine me cautivaba, me arrebataba, me encantaba; me llevaba de viaje, me hacía soñar, me trasportaba a otro mundo; me abría nuevos horizontes, me colocaba ante experiencias desconocidas y me redimía de la realidad; me enseñaba, me entendía y me consolaba. Podía trastornarme, aterrorizarme o descolocarme, pero al final la ficción te acogía en sus brazos y uno se sentía seguro, a salvo, confortado. La ficción era un refugio, quizá el último refugio, y justo porque era ficción. Stromboli, en cambio, te dejaba a la intemperie.En aquets fragment podem veure com la gent de Stromboli tenen una prespectiva negativa cap a la protagonista, i fins a on arriba la desesperació d'aquesta que, al sentir-se tant sola, demana ajuda a un nen que la mira com si fos d'un altre món :
Hem trobat un bloc escrit per Daniel Domínguez en el que mostra la seva opinió sobre la película i explica,també,que va significar per ell.
Una frase que ens ha cridat l'atenció és : Stromboli significó -la captura de lo inesperado y fugitivo. La veritat és que no entenem massa que vol dir ell amb això, ja que si que la protagonísta té una desesperació inesperada,perquè en ningún moment s'imagina que es pugui trobar en aquella situació, però no pensem que sigui fugitiva, sinò contínua i creixent que la porta fins els límits de la bogeria.
Aquests dos fragments que venen a continuació podem veure coses que hem parlat a classe, i coses de les quals estem d'acord, per exemple, en el fragment de és a baix veiem quelcom del qual estem d'acord: Hasta aquel día el cine me cautivaba, me arrebataba, me encantaba; me llevaba de viaje, me hacía soñar, me trasportaba a otro mundo; me abría nuevos horizontes, me colocaba ante experiencias desconocidas y me redimía de la realidad; me enseñaba, me entendía y me consolaba. Podía trastornarme, aterrorizarme o descolocarme, pero al final la ficción te acogía en sus brazos y uno se sentía seguro, a salvo, confortado. La ficción era un refugio, quizá el último refugio, y justo porque era ficción. Stromboli, en cambio, te dejaba a la intemperie.En aquets fragment podem veure com la gent de Stromboli tenen una prespectiva negativa cap a la protagonista, i fins a on arriba la desesperació d'aquesta que, al sentir-se tant sola, demana ajuda a un nen que la mira com si fos d'un altre món :
asolada por tanta soledad en aquella isla se acerca a un niño y le suplica que hable con ella y la criatura se asusta como si se le apareciera un ser de otro mundo.
La imaginació. 4t primària. PSEUDÒNIM: Boga-Boga
La imaginació és un poder,un poder que tenim tots, si no tinguéssim aquell poder tot seria avorrit i sempre estudiaríem,sé que estudiar és bo però també ho és jugar,perquè si no juguéssim estaríem cansats,se que és una tonteria però sí és veritat el cervell es cansaria.Deixem estar això i parlem del que hem de parlar,de la imaginació. Del tipus d’imaginació que jo vull parlar et proporciona el suficient poder per imaginar dos típus de coses:
1. Coses imaginades: que vénen de l’entorn
2. Coses fantasioses: que te les inventes sense referències.
3. I ara la última cosa,que la imaginació és infinita. Ja se que us estranyareu molt,però sí,la imaginació no té límits,et pots imaginar infinites coses,com un porc amb peus de gat i orelles de conill vola amb ales de mosca.
4 virtuts (3r secundària)
Les virtuts més importants en la vida són aquelles que les cridaries a quatre vents, aquelles que et fan sentir millor, les que al nombrar-les et sents orgullós de tindre-les. Jo en tinc quatre, les tinc molt a prop, les sento i em fan sentir genial.
La primera és la VALENTIA. La valentia és quan passes alguna malaltia dolenta com per exemple un càncer o algun moment dolent i lluites per poder seguir endavant. Pensant més en els altres que en si mateix, i fer el possible perquè aquella personeta que tant estimes, i que porta la teva sang, es senti perfecte, sense importar si estàs patint, i treure una força interior per no llançar la tovallola; la valentia es demostra quan amb nou anys, deixes d’anar a l’escola, sabent que pots arribar a ser algú important, i posar-se a treballar, i cuidant dels germans, en uns temps difícils. És la meva àvia Chelo.
La segona virtut és la SAVIESA. La saviesa és quan saps tenir paciència, paciència perquè saps que no surt tot a la primera i encara que passis un temps més saps que et sortirà millor. La saviesa no només es comprova anant a l’escola (i menys en temps tan difícils com els d’abans), la saviesa es veu quan cada dia fas una miqueta més, i més i així podent arribar a fer més flexions i abdominals que una persona de quinze anys. La saviesa que tinc és molt especial, perquè no tracta de treure deus en matemàtiques, tracta en saber estimar els altres i demostrar un amor indescriptible. És el meu avi Ramon.
La tercera, és l’AFECTE. L’afecte és quan fas quelcom a la gent sense esperar res a canvi, perquè sents amor per aquella persona, perquè donaries la vida per aquella persona, i perquè la seva família va per davant de tothom. Perquè darrere d’un cap amb cabells canosos, unes arrugues llargues i divertides, unes ulleres amb muntura fina i una cara seriosa, s’amaga la persona més bona que hi ha; tant, que el seu cor es fon al veure com les persones més importants en la seva vida somriuen gràcies a ell, deixant pas a la persona que de veritat és, una persona que supura amor per tot arreu. És el meu avi “Guti”.
I l’ últim però no per això menys important, és l’ ENTUSIASME. L’entusiasme és quan t’alegres per tot el qui ha arreu teu, deixant veure una persona molt digna d’admirar i només veure-la passar t’il·lumina el dia. L’entusiasme a fer les coses és una de les millors virtuts que hi ha, perquè quan mires a una persona entusiasta, la veus amb tres arracades per cada orella, un pírcing al nas, un cabell cada dia diferent i la roba amb colors alegres, la mires als ulls i és inevitable somriure, però qui gaudeix més d’aquest somriure és ella. És la meva àvia Montse.
Aquestes virtuts són les virtuts més característiques de les quatre persones que més estimo del planeta. I tinc la sort de tindre-les molt a prop meu, ensenyant-me valors i fent que m’esforci dia a dia perquè ells puguin lluir de néta. Gràcies per ser com sou, avis!
Orgullós
La dutxa final (text guanyador)
Comprí pa amb el pare quan despertà el cant,
m’estrenyé la mà, amb ira cridant
- corre bon vailet o ens enxamparan.
A casa esperàrem que el destí arribés,
citàrem Jahvé però ell mai vingué,
sentíem els crits i els plors dels carrers,
fins que l’esbotzaren, reptant-nos després.
Front els nostres ulls, petits i plorosos,
forçaren la mare fins l’ànima morta,
deixant morir el pare amb el plor difós.
Obscur i pudent, així era el tren,
la gent apilada repel·lent el fred,
esperant el fi, preveient la mort.
Un temps infinit dins la foscúria.
Restàrem allà desitjant la llum,
s’obriren les portes i enfilàrem rum.
Tot emmurallat, era un gran poblat.
Cabanes de pedra i hom cap rapat.
Treballí com mai sens finalitat.
Fosques nits d’insomni amb llits empedrats.
Llarga dictadura de gran crueltat.
Tot destí era dutxa i finalitzat.
Escric aquest vers a l’estel fugaç,
amb la ploma als dits i amb gran tristor al faç,
milions de germans foren liquidats,
i mai retornats, ni ben fort venjats.
Joan Pujol García
Poema
3r de secundària
Què has de fer per ser un bon amic?
Què as de fer per ser un bon amic ?
Has d’ajudar a la gent, ser honest és molt important, fer el millor per tu i per tots els que t’envolten, animar als companys de classe, si perds no as de pegar ni insultar, as de dir:
- Molt bé ens heu guanyat.
Si guanyes no presumeixis. Si gues comprensiu, sigues educat amb tots, si pegues, disculpat, sigues de bona fe, també divertit i juganer, sempre tenir una rialla a la cara, no siguis presumit, també as de ser respectuós, has de ser prodent, ser colaborador és important, ser optimista, has de ser obedient, també simpàtic, imaginatiu, ser de confiança, creatiu i bon company, també rialler, fantasiós i valent. Però sobretot has de ser tu
mateix.
4rt de primària.
M'encanta escriure
M’encanta escriure:
Quan passo el
Llapis per damunt
Del paper.
Sento com em
Passa un corrent
Tendre i sensible.
Em passa pels
Dits de la mà després
Pels braços.
Al final arriba al cap
I de cop em venen les idees.
M’encanta escriure!
Quan me’n vaig a dormir
Noto que tinc una història al cap
I jo la vui explicar.
Agafo el meu quadern d’apunts
I comenta a omplir-se
De lletres i paraules.
Me’n vaig a dormir
Amb aquestes idees al cap
I després les visc en somnis.
Al matí quan em llevo
Agafo el meu llapis
I el meu quadern.
No puc evitar-ho
Ho he de tornar a explicar
En el meu quadern.
Torno a agafar el llapis
I el quadern i torno a tenir
Les matexies sensacions.
La història comenta de nou.
Blanca
5è de primària.
ELS MITJONS DE L'ALBA - (text guanyador) 4t primària
Hi havia una vegada una granja que estava al mig d’unes muntanyes molt altes. Allà vivia una nena que es deia Alba. L’Alba tenia molta mania als mitjons, se’ls pujava fins que no podia més. Un dia la seva àvia, que cosia molt bé li va fer uns mitjons que s’estiraven tot el que ella volgués. ‘Alba se’ls va posar i,... a anar ficant: una cama, l’altre cama,els braços, el cap, fins que es va ficar tota. Va caure en un llit fet de mitjons, es va aixecar va mirar i va veure un món fet de mitjons. Va anar caminant fins que va veure uns follets en forma de mitjons, l’Alba li va pregunar a un follet a on estava i el follet li va contestar:
- A Mitjolàndia, i nosaltres sóm els Mitjorobots-
L’ Alba li va preguntar si es podia quedar a dormir allà i el Mitjorobot li va dir que es podia quedar a dormir al llit on havia caigut. Es va fer de nit i l’Alba es va dormir. Quan es va llevar va veure una mà que l’agafava. Era la mare que li va dir:
- Va que arribes tard a l’escola! –
Quan estava a classe la professora Harpper va dir que havien de fer una redacció d’alguna cosa que els havia passat i l’Alba va somriure... el dia següent la professora Harpper va preguntar a l’Alba:
- I tu Alba, què has fet? –
I l’Alba li va respondre:
- He fet Mitjonlandia, hi vaig anar ahir! –
Però ningú li creia, això només ho sap l’Alba!
Avui plou. 4t primària. PSEUDONIM:Llampec
Quan plou em sento trist,
Avui plou i tot sembla molt gris,
Però quan surti el sol,
La meva tristesa aixecarà el vol.
Tornaran els núvols blancs,
I els ocells piularan,
No hi haura llamps n’hi trons,
I surtiran els cargols.
Gaudiré l’úlim minut d’alegria,
De tot el nou dia.
I quan es ponguiu el sol,
Dormiré amb el meu llençol.
El mar (text guanyador 4t primària)
M’agrada el mar
Mogut com un clalmar,
Espumós i blau
Fort com un brau.
Amb ell puc nedar lliure
I em fa somriure,
A l’aigua estic feliç
Jugant amb el meu germà petit.
El ar és amic del sol
I s’estimen molt,
És amic de l’arena
I enemic de la pena
M’agrada a l’estiu
Tan alegre i viu,
I a l’hivern també
Perquè em fa sentir bé.
El mar és el transport dels vaixells
Per això neveguen tan bé,
I quan fa vent,
No surten pas, que fa fred!
Jucamuca
Bons amics
Bons amics:
No hi ha res per ser feliç
Com tenir bons amics.
Rialles i plors per compartir.
Sempre els tens al teu costat
I en els moments difícils tan ajudat.
Ets mol afortunat!
Un amic és un Tresor
Sempre el portes al teu cor.
Quina sort!
Un amic és el millor regal
Que mai a la vida et faran.
és el que més val!
Els amics s’han d’estimar
I els seus secrets s’han de guardar
S’han de cuidar!
L’amistat és una delicada flor
Que ha de tenir sempre color.
Dóna-li lluentor!
Jo sóc molt feliç perquè
Tinc bons amics.
Per sempre els vull tenir!
Iris
5è de primària.
La imaginació. 4t primària. PSEUDÒNIM: Boga-Boga
La imaginació és un poder,un poder que tenim tots, si no tinguéssim aquell poder tot seria avorrit i sempre estudiaríem,sé que estudiar és bo però també ho és jugar,perquè si no juguéssim estaríem cansats,se que és una tonteria però sí és veritat el cervell es cansaria.Deixem estar això i parlem del que hem de parlar,de la imaginació. Del tipus d’imaginació que jo vull parlar et proporciona el suficient poder per imaginar dos típus de coses:1. Coses imaginades: que vénen de l’entorn
2. Coses fantasioses: que te les inventes sense referències.
3. I ara la última cosa,que la imaginació és infinita. Ja se que us estranyareu molt,però sí,la imaginació no té límits,et pots imaginar infinites coses,com un porc amb peus de gat i orelles de conill vola amb ales de mosca.
viernes, 6 de mayo de 2011
L'ELEFANT QUE VOLIA SER REPARTIDOR DE PIZZES - 3r de primària
Avui just al matí, un elefantet tot encuriosit va pensar que podria ser de gran:
- Mecànic? Mestra? Mariner? Policía? Ah! ja ho sé! Podria ser repartidor de pizzes!
Al cap de dinou anys l'elefant ja estava fent la carrera de repartidor de pizzes. Quan va acabar la carrera li van fer una pregunta la pregunta va ser: A quina volia anar a Telepizza o multipizza? L'elefant va triar multipizza perquè li pagaven 5.000 euros al mes, i tenia 2 hores de descans i així va ser. El van portar a la botiga, i a treballar de pet. El cap de l'organització li va dir:
- Hola com et dius?
- Em dic Oriolet! I tu com et dius?
- Em Joanot el dolent!
- Ah! Molt bé!
Per cert et presento el treballadors: L'Arnau el valent, L'Elena la presumida, El Marc el llest i L'Ignasi el trapella. El cap va dir:
- Espera no vagis tant ràpid! Tens de enviar dues pizzes familiars a Sant Cugat per la família Salvat Ocanya. Les va enviar. Al cap de tres anys de expèriencia el van anomenar el millor repartidor de pizzes del món
La princesa de les neus/3r de primària
Hi havia una vegada en un pais on tot era de gel. Hi havia un castell, on vivia una princesa que es deia Ona, aquesta princesa sempre estava molt trista, perquè era molt lletja i tothom es reia deia. Ella es posava a plorar i després lo que tocaba es convertia en gel: els arbres, les plantes, els gossos... i moltes mes coses.
Un dia dels que plorava va apereixa un follet i li va preguntar:
- Que et passa? Perquè plores?
Ella li va explicar perquè era:
- Estic molt trista perquè tot el meu regne s'està convertitnt en gel perquè la meva llàgrima m'ho destrossa tot, i el follet li va explicar:
- Al nord d'aquest pais hi ha una bruixa que alomillor et pot ajudar?
- Gracies va dir la princesa!
I va començar a caminar.
Era un camí molt llar i va trigar dos dies en arribar, però per fi va veure la meravellosa torre de la bruixa, la va cridar:
- Bruixa del nord estàs aqui!
- Puja i explicam!
Ella li començar explicar que li passava. La bruixa li va donar una poció màgica que se la havia de pendre dues setmenes seguides i seria molt guapa.
Quan va arribar al seu pais la gent es va queda asombrada de lo guapa que estava.
Tot va tornar a la normalitat i tot el pais va ser molt feliç.
La princesa de la neu, 3r de primària. Pseudònim: Fulla blava
Hi havia una vegada en el Pol Nord, en un palau et de gel, un rei i una reina van tenir una princeseta molt maca que la van anomenar Neus perquè tenia els cabells blancs com la neu. Sempe, quan era l'aniversari de la Neus, li relagalaven una estrella polar com a símbol de que l'estimaven molt.
Quan la Neus va fer els vint-i un anys va contruir un palau amb l'ajuda dels seus pares. Perquè ja era massa gran per viure amb els seus pares. Quan va acabar de construir el palau, van arribar dos petits ossos polars i la [Neus]els hi va preguntar:
-Que us heu perdut ossets
I els ossets van contestar:
- No ben bé, els nostres pares ens han dit que busquem un refugi, i ens em perdut.
I la Neus va dir:
- Si voleu podeu construir un iglú i així ens podriem veure moltes vegades i seriem molt amics.
- D'acord!- van contestar els ossets.
I dit i fet van construir un iglú i van anar a buscar els pares dels ossets i els hi van dir què havien construit un iglú perquè poguessin viure i ser molt amics.
Quan la Neus va fer els vint-i un anys va contruir un palau amb l'ajuda dels seus pares. Perquè ja era massa gran per viure amb els seus pares. Quan va acabar de construir el palau, van arribar dos petits ossos polars i la [Neus]els hi va preguntar:
I els ossets van contestar:
- No ben bé, els nostres pares ens han dit que busquem un refugi, i ens em perdut.
I la Neus va dir:
- Si voleu podeu construir un iglú i així ens podriem veure moltes vegades i seriem molt amics.
- D'acord!- van contestar els ossets.
I dit i fet van construir un iglú i van anar a buscar els pares dels ossets i els hi van dir què havien construit un iglú perquè poguessin viure i ser molt amics.
El primer dia d'escola, 3r primària. Pseudònim: Pa amb oli.
-Tranquil·la Cristina et presentaré als teus companys de clase:
Va coneixer a l'Anna que li agradaen molt els animals,va coneixer la Marta que era més de l'aventura però en Toni era més de carreres fins i tot va coneixer una nena que també es deia Cristina!!!
-Mama a l'escola he fet molts amics i tinc una professora genial. No sabia que anar a l'escola era tant divertit!
EL MEU GERMÀ - 3r de primària
El meu germà és una mica pesat, però té coses bones com:
Que ès molt juganer i sempre esta disposat a jugar amb mi i que es molt divertit i alegre.
Però també té coses dolentes com:
Que s'enfada molt ràpid, que qns'enfada és molt vilent i si estas colocant alguna cosa que ell sap que no es pot trencar failment t'ho tira. Al meu germà li agrada una mica llegir. El meu germà va estar malalt i se li va caure tot el cabell i es va quedar calb. Quan va estar malalt tots vam estar molt preocupats per què tenia una malaltia molt greu. Tots els de la meva familia l'estimem molt.
El meu germà és dels que més m'estimo de tota la familia. El meu germà i jo ens barallem sobint, però ell m'estima a mi i jo l'estimo a ell.
L'Ocell i el llop/3r de Primària
Hi havia una vegada un ocell que passava la tarda dins el bosc a la branca d'un arbre, l'ocell va decidir donar la volta a la platja i el bosc i així ho va fer. Primer va intentar fer la volta al bosc, trenta minuts més tard l'ocell estava apunt d'acabar el recorregut. Però un caçador va apareixa davant l'ocell, el caçador va disparar i la bala li va tocar l'ala i va caure en picat, despres va apareixa un llop i es va menjar el caçador. L'ocell es va fer amic del llop i l'ocell va dir:
- Em vols acompanyar a fer la volta al bosc i a la platja?
El llop va respondre:
D'acord!
Llavors el llop i l'ocell van acabar de fer la volta al bosc i va començar la volta a la platja. Però es va fer de nit i l'ocell va trobar un cova, li va dir que acampaven allí. Es va fer de dia i van continuar fent la volta a la platja quan només els hi faltava 1 quilòmetre estaven molt cansats, i es van passar una hora estirats sobre la sorra, fent castells de sorra. El llop va recordar que tenien que fer la volta a la platja, i la van fer. Tots dos van tornar a casa i van viure feliços.
Esquirol de Juny
- Em vols acompanyar a fer la volta al bosc i a la platja?
El llop va respondre:
D'acord!
Llavors el llop i l'ocell van acabar de fer la volta al bosc i va començar la volta a la platja. Però es va fer de nit i l'ocell va trobar un cova, li va dir que acampaven allí. Es va fer de dia i van continuar fent la volta a la platja quan només els hi faltava 1 quilòmetre estaven molt cansats, i es van passar una hora estirats sobre la sorra, fent castells de sorra. El llop va recordar que tenien que fer la volta a la platja, i la van fer. Tots dos van tornar a casa i van viure feliços.
Esquirol de Juny
Jocs Florals
Des del blog de 4t de secundària volem fer-nos ressò del magnific nivell dels textos premiats. Anirem publicant aquells textos destacats pel jurat, des del nivell de 3r de primària fins al nivell de t de secundària. Així mateix hi ha textos que no van ser premiats però que són d'una qualitat indiscutible, que també trobaran espai en aquest blog. Felicitats a tots els participants!
Com ja sabeu,des del principi dels temps la gent s'ha explicat històries per compartir les seve experiènces i per fer amenes les estones Tan importants són, i tant ens agraden les històries i els contes fantàstics que formen part de la mitologia,que ja des dels principis dels temps els trobadors i els joglars, anaven als pobles per distreure a la gent i per explicar-los històries en forma de poema musicat, des dels més importants esdeveniments fins als contes més fantàstics.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)