Aquestes són les estrofes que hem escollit per fer aquest post:
"Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors."
En aquest poema,el poeta parla sobre la anyorança que sent per la seva terra, i es despedeix d'ella mentre l'escriu.
El tros del poema que hem escollit,estrofes una i dues, és on és més evient aquest sentiment per la seva terra,ja que en les altres fa més referència sobre el seu idioma,el llemosí,que en aquella época no es diferenciava del català.
Les terres a les quals fa més referència són,El Montsey i Montjuïc dient així:
"Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu"
Al dir la tomba del jueu es refereix a Montjuïc.
En Bonaventura va voler reflectir la coneixènça de la seva terra dient que la coneixia igual que la cara dels seus familiars més propers o el plor dels seus fills.
Tanta anyorança diu que sent també per a la seva terra que es compara amb un arbre transplantat que ja no està en les mateixes condicions al haver-lo tret del seu àmbit.
Altres poetes que han escrit també sobre el Montseny els pots trobar
aquí
Andrea Olivés i Ariadna Sulé.
