La primera d'aquestes, com podreu imaginar per la data, era muda. Llavors, per representar els diàlegs, aquests s'escrivien en uns rètols, però així es tallava molt el ritme. En aquella època, el cinema era encara molt proper al teatre. Això es nota molt en el fet que la càmera tenia poc moviment, els autors sobreactuaven molt i el maquillatge era també molt exagerat. Tot i els recursos limitats de l'època, moltes tècniques per crear suspens utilitzades en aquesta pel·lícula s'han fet servir més endavant, com ara la música, les expressions facials, la llum...
La segona pel·lícula, "El nen del pijama de ratlles", és més actual. A l'escena que vam veure hi havia molts elements de suspens: la música, l'actuació d'un dels nens transmet molta intranquilitat, la càmera lenta, els protagonistes no tenen noció del perill que corren, però l'espectador, sí...
Un link a la pel·lícula...
Fixar-nos en els fragments de diverses pel·lícules ens ha ajudat molt a l'hora de parar atenció en els detalls que poden fer més interessant el curtmetratge que realitzarem aquest curs.
Marina, Claudia i Zakiya
No hay comentarios:
Publicar un comentario