Recentment s'ha publicat (a) la notícia d'una mena de continuació d'aquesta famosa novel·la, El vigilant en el camp de sègol, escrita fa més de 60 anys i que encara desperta passions. L'autor, J. D. Salinger, (b) va morir l'any passat. Era vist com un personatge estrany i solitari, encara que algunes persones asseguren que portava una vida d'allò més normal. Va intentar (c) impedir als tribunals la continuació de la seva novel·la, en què representa que el personatge, un adolescent, té ara més de setanta anys. Sembla que finalment aquesta mena de "remake" sortirà a la llum.
Feu una síntesi de la informació continguda en els enllaços (a), (b) i (c) que us he detallat.
Xavi
Recordeu que una bona estratègia per sintetitzar aricles periodístics és llegir primer la primera línia de cada paràgraf. Això ens permetrà tenir una idea global del text i fer-ne una primera síntesi. Posteriorment explorarem la resta dels paràgrafs.
ResponderEliminarEl segon Holden Caufield (enllaços a i c):
ResponderEliminarL’autor suec Frederick Colting va escriure, 6 mesos abans de que morís Salinger, la segona part del llibre titulada: “60 years later: Coming through the rye”. Colting anomena la seva novel•la com una paròdia i alhora un homenatge a la primera. Aquesta succeeix els dies després de que Holden Caufield, anomenat Mr. C, s’escapi d’una residència d’avis i vagaregi per Nova York.
El fet d’haver intentat publicar aquesta segona part de la novel•la a portat a Colting a haver d’anar a judici, ja que Salinger el va denunciar per plagi de personatge.
En el primer judici es va prohibir la publicació de l’obra però Colting va arrencar, de nou, un judici per violació de drets d’autor. Finalment els hereters de Salinger van arribar a un acord que deixava publicar el llibre arreu del món menys als Estats Units i al Canadà i Colting no podrà fer cap referència de la primera novel•la per a promocionar la seva.
La mort de Salinger (enllaç b):
Aquest blog parla, sobretot, de la manera de viure de Salinger i de l’èxit de la seva obra. Esmenta que era un escriptor d’un talent impressionant i que després d’escriure la novel•la va voler apartar-se de la vida de fama que podia comportar-li seguir vivint a Nova York i es va refugiar al camp, deixant constància de la seu desgrat de la societat.
També explica que l’obra va tenir molt èxit perquè feia referència a la vida real d’un jove dels anys 50 que patia adversitats, en una època difícil després de la segona guerra mundial, en la qual molts joves s’hi podien identificar. L’autor aconseguia crear una atmosfera molt propera al públic.
Per altra banda explica la controvèrsia que ha creat el llibre ja que l’assassí de John Lennon es va declarar gran fan de la novel•la i que això va ser el que el va impulsar a dur a terme el seu acte de violència.
Laura Bueno Saña
La segona part del llibre em sembla que no s'hauria d'haver fet, i més sense el permis de l'autor original, assobre l'article diu que es una "parodia homenatge".
ResponderEliminarEl segon enllaç parla de la seva mort l'any passat i l'exit que ha tingut arreu del món aquest llibre. També parla sobre la personalitat del autor un xic reservada i sense ganes de fama.
AX
Crec que la segona par no l’haurien de ver fet sense el consentiment del autor. Com a aquet cas el autor ja es mort trobo que no esta be. Jo penso que si una cosa l’has feta tu am les teves pròpies mans ningú a de venir i ficar la seva.
ResponderEliminarEn l’altre enllaç parla com el autor a tingut tant èxit com a escrit per la seva forma de ser sense buscar la fama.
CM(carles)
Enllaç b
ResponderEliminarParla sobre la vida i l'èxit que a tingut l'obra.
Diu que l'obra va tenir molt èxit perqué fa referencia a un jove.
També explica que Salinger quant va acabar la novel•la va voler deixar Nova York per anar a viura el camp.
Enllaç c
Colting quant va publicar la segona part que va fer , Salinger el va porta a judici per plagi dels personatges. En el judici van prohibir la publicació de l’obra, llavors Colting va denunciar per la violacio dels drets d’autor, i van deixar que es publiques el llibre per tot el món menys Estats Units i al Canadà
Lídia Arjona Guimerà
La segona part del llibre no es tindria que haver fet sense el consentiment de l'autor. Salinger el va portar a judici i en un principi es va prohibir, però com que finalment es posen d'acord, serà perquè Salinger li habria sembla correcte,tot i que
ResponderEliminars'hagués hagut de preguntar abans de escriu-re'la
L'altre enllaç parla del caràcter de l'autor, que no sembla molt simpàtic però tenia amics,i parla de la fama que va aconseguir finalment, tot i que no li agradava la fama.
CB
(Enllaç a)La segona part del llibre trobo be que la fagin, perque així molts aficionats al llibre podran veure la contuinitat del llibre desde un altre punt de vista, que també podria ser interessant, quan estaba viu no podien fer la segona part, perque ell els va (enllaç c) denunciar i va guanyar, (enllaç b)però ara que és mort, ja tenen dret a poguer fer-la i satisfer moltes persones
ResponderEliminarAlbert Moreno
el primer enllaç,el de la notícia,parla sobre que l'autor Frederick Colting,va escriure un llibre molt semblant al de J.D Salinger,"el vigilant en el camp de sègol". Aquest segon llibre tracta sobre que un home gran que s'escapa de la residència i vaga igual que ho va fer quan tenia setze anys per la ciutat de NY. El personatge d'aquest segon llibre s'anomena Mr C,però és tant semblant a el protagonista del vigilant en el camp de sègol,encara que amb uns anys de més,que J.D Salinger va decidir denunciar a en Frederick Colting per plaji i el jurat li va prohibir publicar el llibre.Quan Salinger va morir,però,la gent que li era més propera va decidir que deixarien que Colting publiqués el seu llibre tot i que li prohibirien publicar-lo als EUA i Canadà i també li prohibiren que la fraseComing through the rye del aparegués. També li van prohibir que publiques la dedicatoria que havia escrit en ell per a en Salinger ni que es parles sobre la disputa judicial.
ResponderEliminarEn el segon enllaç es para sobre la mort de'n Salinger i s'explica com era en vida.Jerome David Salinger va morir als New Hampshire (EE UU). Es diu que era un personatge misteriós i que refusava els mitjans de comunicació,tant és així que no s'han trobat masses fotografies d'ell.El primer diari en donar la noticia de la seva mort va ser The New York Times i el va classificar com a "recluso literario". Hi ha gent que la classificat com a un autor de talent infinit,com va fer Ernest Hemingway,que el va conèixer a París durant la segona guerra mundial just després que es publiqués la seva gran obra,el vigilant en el camp de sègol; que es va convertir en un best seller el mateix any de la seva publicació. Al 1951 va decidir abandonar NY i instal·lar-se en una casa de camp,on va morir uns anys després.També es deia que hi havien similituds entre el Autor i el personatge del llibre,en Holden,personatge descrit també com a poc sociable. El llibre estava dirigit als adults però el seu protaginista es va convertir enseguida en el antiheroe de tota una generació,i jo diria fins i tot que encara podria encaixar amb els models de antiheroe d'ara,i es per això potser que va tenir tant d'éxit i que el segueix tenint. El llibre reflexava també el enfrontament entre el món dels jóves i el dels adults i el desitg universal de no crèixer, una altre cara de un des molts sòmnis americans i que d'alguna manera, es repeteix de generació en generació.
En la meva opinió personal crec que Salinger estava en el seu dret de no deixar publicar el llibre de Colting,perquè encara que aquest el mostrava com a un homenatge a Salinger no deixava de ser una continuació del seu llibre.
No hem sembla malament de que Colting hagués volgut fer homenatge a un gran autor com és Salinger,però si aquest va decidir que no volia que es publiqués el llibre,no l'hauria d'haber publicat, ni quan Salinger estava en vida ni després de la seva mort.
ANDREA OLIVÉS AGUSTÍ
A l’enllaç a) se’ns parla d’una segona part del llibre de J. D. Salinger, ambientat en l’actualitat, amb un Holden Caulfield 60 anys més vell. Aquesta obra, però, havia estat escrita per un altre autor, Frederick Colting, i Salinger l’havia denunciat per plagi sis mesos abans de morir. Al desembre, però, es va arribar a un acord que permetia que l’obra s’edités a tot el planeta excepte als Estats Units i al Canadà. No trobo que es tracti exactament d’un plagi, Frederick Colting va dir que era una paròdia i alhora un homenatge al llibre de J. D. Salinger, però si aquest últim no volia que es publiqués aquesta segona part, crec que potser s’hauria d’haver respectat una mica més, fins i tot després de la seva mort.
ResponderEliminarL’enllaç b), escrit el dia després de la mort de J. D. Salinger, ens parla de l’escriptor i de la seva obra. Explica com es va apartar de la societat i de la fama, i l’èxit que va tenir el seu llibre des del començament. També comparen Holden Caulfield amb J. D. Salinger, que es veu que de jove també va ser “un nen problemàtic”.
L’enllaç c) ens parla de l’intent per part de J. D. Salinger d’evitar que es publiqués una segona part del llibre “El vigilant del camp de sègol” que no havia escrit ell: “60 years later: coming trough the rye”. L’obra de Fredrick Colting, ambientada 60 anys després de l’original, tracta sobre Holden Caulfield que recorre els carrers de Nova York després d’escapar-se d’una residencia d’ancians.
Claudia Otero
A l’article (a) i (c) podem observar que hi ha un 2n part del llibre “el vigilant en el camp de sègol” anomenada “60 Years Later: Coming through the rye.” Una novel•la que no està escrita pel mateix autor, sinò que per Frederik Colting, amb el sobrenom de J.D.California. Aquest autor intenta fer una parodia/homenatge explicant la historia de com en Holden i la seva rebel•lia s’escapen d’una residencia d’avis per a passejar per Nova York.
ResponderEliminarDesprès d’una llarga disputa judicial (no per un plagi del llibre, sino per un plagi de personatge) i de la mort d’en Salinger, el llibre es publicarà a tot arreu menys a Estats Units i Canadà, amb la condició que a la promoció de la novel•la no es mencioni en cap cas “El vigilant en el camp de sègol”.
L’article (b) ens proposa un petit repàs per la vida com a escriptor d’en Salinger relacionant-la també amb la d’en Holden, el protagonista de la novel•la. Descriu el Salinger com un geni i un escriptor amb un talent gegant que va cridar l’atenció sobretot pel fet de no voler la fama i de no mostrar-se quasi mai en públic.
Personalment em sembla admirable la manera en que l’autor aconsegueix captivar-nos amb una història que ens fa sentir tant propers i alhora tan diferents del protagonista.
Ariadna Martin.
(enllaç a):
ResponderEliminarSis mesos abans de la mort de J.D.Salinger, un escriptor suec, Frederick Colting, va escriure un llibre titulat "60 years later: Coming through the Rye” on explicava la vida d'un ancià d'uns 70 anys que decideix escapar de la seva residència d'avis per voltar sol per la gran ciutat de Nova York. Les grans similituds entre ambdues històries van fer que J.D.Salinger demandés a Colting per copiar-li la idea, i l’acusava d’aprofitar-se del seu llibre per guanyar diners, mentre que Colting posava com a pretext que la seva obra era un simple homenatge a la primera.
Finalment Salinger guanyà el judici, i evità que es publiques el llibre de Colting, però poc desprès de la mort de Salinger, els seus hereus han permès a Colting publicar la seva obra, però amb algunes condicions.
Jo personalment, no trobo correcte el que estan fent amb Salinger, ja que si ell va ser qui no va voler que es publiqués aquell llibre, ara que a més és mort, l’únic que podrien fer seria respectar el que ell va demanar. Si parem a pensar, no crec que a ningú li agradés tenir una gran idea, coneguda arreu del món i que arribes una altra persona i guanyés molts diners a costa teva, canviant per complet el final de la teva idea inicial.
(enllaç b):
En aquest enllaç es fa referència a la mort i la vida d’en Salinger, se’ns descriu com una persona molt tancada, en contra de la fama, i que es limita a passar desapercebut. Ell va marxar a una casa del camp per poder viure amb la seva família en tranquil•litat, sense la gent al seu voltant. No coneixem gaire més sobre la seva vida, però sabem que d’alguna manera s’assembla una mica a en Holden, el protagonista de la novel•la, un noi problemàtic i maníac, que no vol la fama, només vol viure en pau.
(enllaç c):
L’últim enllaç ens torna a parlar sobre el fet del llibre que va escriure Frederick Colting, ens explica que les similituds entre els personatges i en part, entre ambdues històries eren prou grans com per aturar-ne la producció d’aquest. Aquest enllaç fa referència de nou al tema que tractàvem a l’enllaç a.
Paula Màrmol Ruano.