Exploreu aquests enllaços i expliqueu per què aquest llibre és important, segons l'opinió d'aquests autors.
XF
viernes, 14 de enero de 2011
Per què "El vigilant en el camp de sègol" és un llibre que encara interessa?
A classe hem intentat respondre aquesta pregunta. Ens hem plantejat per què és un llibre per a algunes persones tan interessant mentre que altres persones el prohibirien. L'any passat, arran de la mort de l'autor, moltes persones van reflexionar-hi, especialment des de la premsa o des de blogs personals, com ara aquest o aquest.
Exploreu aquests enllaços i expliqueu per què aquest llibre és important, segons l'opinió d'aquests autors.
XF
Exploreu aquests enllaços i expliqueu per què aquest llibre és important, segons l'opinió d'aquests autors.
XF
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
En els tres enllaços coincideixen que “El vigilant en el camp de sègol” és una obra literària molt bona i recomanable i que té molts aspectes que reflecteixen la societat real. La premsa, a més a més, esmenta que el que interessant el text és l’estil ja que realment, Salinger, es posa a la pell d’un adolescent que té problemes, contradiccions i que, mica en mica, busca el seu camí i la seva personalitat. Sobretot fan referència al vocabulari que aconsegueix ser autèntic.
ResponderEliminarPodem contrastar que la premsa fa referència a Salinger com un geni pel fet de no haver volgut tenir cap tipus de contacte amb la fama i el món exterior. De fet, en la seva opinió, és una lliçó d’integritat, humilitat i senzillesa i el comparen amb personatges famosos actuals que apareixen en programes televisions de mala qualitat. Diuen que l’actitud de Salinger és vital en defensa de la ultrança de la privacitat.
Per altra banda, en el blog 1, amb el qual jo estic més d’acord, s’esmenta que l’actitud de l’autor és un exemple de misantropia i excentricitats.
Laura Bueno Saña
Tots els enllaços diuen que el vigilant en el camp de sègol te tanta fama per que tracta un aspecte de la vida dels joves. Aquest aspecte es el de ficar-se en problemes i en ser mentiders i tal. També te molt èxit perquè la forma que tenen de parla es la que fan servi els joves . també es molt curiós que el seu autor J.D.Salinger mai va voler sortí a la fama si no quedar-se apartat de tot això.
ResponderEliminarCM(carles)
En els enllaços diu que es interessant perque la vida dels joves atrau molt public i la forma de parlar del llibre es la dels joves de passar de tot i això, tambe es interessant la conciencia que tenia J.D Salinger per no volguer ser famos
ResponderEliminarAlbert Moreno
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEp, ambdós comentaris coincideixen en que és un llibre molt bo i recomenable. Parlan dels comentaris que fa la premsa, y ambdos diuen que Salinger va aconseguir plasmar molt bé les idees d'un adolescent com n'és en Holden. En el primer diuen que Salinger autor de mal caràcter i és molt excèntric, però jo trobo que el segon és més encertat, ja que diu que n'és una persona humil i que ell no va buscar la fama, va escriure, perquè li agradava de veritat.
ResponderEliminarPero ves, aquesta és la meva opinió.
CB
Aquest enllaços parlen de l'exit d'aquest llibre arreu del món i l'aceptació que ha tingut. El recomanen i com molts dels seus lectors, acaben amb una critica bona. També parlen de la personalitat un pel arisca del autor, i del caracter poc social. A l'autor no li agradava gens la fama i no estava d'acord en la publicació d'una segona part del seu llibre 60 anys després.
ResponderEliminarPD: tx però amb accen MMM
AX
En els enllaços diuen que “El vigilant en el camp de sègol” és un llibre molt interessant i molt bo, perquè tracta sobre la vida dels joves. El llibre ens parla sobre els problemes que tenen els joves que volen fer el pas cap adult, però que en veritat són encara molt insegurs, inestables, immadurs, etc.
ResponderEliminarTambé ens parla sobre Salinger, que l’anomenen geni, perquè va defensar fins a l’últim moment la seva vida privada, mai va dir res ni va fer cap entrevista, tampoc es va deixar fotografiar. El segon enllaç diu que ell era una persona humil i que només escrivia perquè l’agradava.
Marina Angulo
En l’article i els blogs podem observar que els tres tenen una forma similar de fer una descripció o donar la seva opinió sobre aquest llibre.
ResponderEliminarTots coincideixen en que J.D. Salinger crea un personatge (i per això l’anomenen “geni”) ple de misantropia i excentricitats. Que es tracta d’un personatge que es contradiu a si mateix, que esta amagat darrera una cortina que fa que no es mostrin els seus sentiments.
Fan referència al vocabulari extens que fa servir i a la manera admirable de situar-se al lloc d’un adolescent en plena etapa rebel i amb pensaments rebuscats.
També tots parlen de que no sabem si Salinger ens ha deixat algun record de la seva vida, ja que va ser un escriptor que no va deixar veure’s quasi en qualsevol moment. Que va estar tancat a casa seva durant 5 dècades.
Per aquesta raó, molts seguidors es pregunten si durant aquest temps ens ha deixat algun record i clar exemple de la literatura.
Ariadna Martin.
Als tres enllaços s’elogia la manera en què J. D. Salinger va escriure aquest llibre, especialment als dos primers. Els agrada com es posa a la pell del personatge i és capaç d’adaptar el llenguatge perquè realment sembli un adolescent que t’està parlant, i com alterna contínuament entre el que diu i el que pensa, així com la forma en qué transmet el que pensa de la societat. Al primer bloc opinen que la narració destaca per la dualitat que manifesta el protagonista entre el seu comportament i el seu pensament, que retrata les tensions i inseguretats que provoca en els joves la transició cap al món adult. A més, als enllaços també parlen del seu rebuig vers la fama, però a la premsa pensen que és una lliçó d’humilitat, integritat i senzillesa, mentre que al primer bloc opinen que és un exemple de misantropia i excentricitats.
ResponderEliminarClaudia Otero
En tots els enllaços podem destacar que "El vigilant en el camp de sègol" és una novel·la que ha fascinat a la gran majoria dels seus lectors. Ha estat un èxit de mases per la forma en que ha estat escrita, no és el primer cop que s'escriu un llibre en primera persona, però aquest llibre és diferent. Té un vocabulari col·loquial i en moltes ocasions vulgar, cosa que fa el llibre més proper als joves. És molt curiós la capacitat que té en J.D. Salinger de possar-se a la pell d'un noi jove, amb problemes, rebel i en alguns casos amb comportaments extranys. Explica amb tota mena de detall les dificulats emocionals en que es troba un adolescent a l'hora de madurar i fer un pas més a la seva vida, créixer i ser un adult.
ResponderEliminarMolts mitjants de comunicació, entre els quals està la premsa escrita, es refereixen en Salinger com un prodigi de la literatura i com una persona humil i amb els seus principis clars al no voler cap contacte amb la fama. Però també hi ha periodistes que pensen que el fet de no voler tenir res a veure amb la fama no és més que una exentricitat i un acte de mala educació.
Jo crec que el comportament d'en Salinger era una barreja entre el desig de tenir privacitat i un egocentrisme força pronunciat.
Marc Nicolau i Antolin
Bàsicament en els 3 enllaços com podem veure són opinions de persones que s’han llegit el llibre i l’han trobat interessant o bé fan referència a una síntesi del llibre.
ResponderEliminarEl que volen ressaltar tots tres, és la manera en que Salinger descriu, o crea el Holden i de la manera en que el fa reflexionar sobre la nostre societat.
Tots els articles l’elogien com un gran escriptor, una persona especial ja que durant tota la seva vida es va sentir apartat amb tot el món de la fama.
Salinger no vol que aquest llibre sigui un simple diari o les memòries d’un noi sinó que et posis en la pell d’un adolescent rebel. Tu fa entendre ràpidament en les primeres frases del llibre, quan diu “Si de debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa...”.
També un dels motius que ha fet que aquest llibre tingui èxit és l'estil amb que està escrit, el fa interessant.
Els tres blogs són crítiques positives i recomanen el llibre.
Ariadna Sulé Carrasco.
Als enllaços anteriors, podem veure com les opinions de la gent vers el llibre són positives, ja que hi fan referència com un llibre molt bo, que deuria ser llegit per tothom, i a més, és apte per tots els públics, des de joves a adults.
ResponderEliminarEls tres enllaços parlen de la manera de ser de l'autor, ell era una persona que des d'un bon principi es va mostrar llunyà a la fama, i no hi va voler saber res, però si que és veritat que potser ho va exagerar massa al no deixar-se fotografiar mai, ni concedir cap entrevista. Sobre aquest mateix aspecte es parla molt, donant diferents punts de vista, i també comparant-lo amb personatges televisius actuals, que no coneixen el sentit de la paraula "vida privada".
També crec que s'hauria de destacar el fet que als tres enllaços es dirigissin a J.D.Salinger com un geni, un gran escriptor que no escrivia pels diners ni per la fama, sinó que escrivia per a ell mateix. Fet que el dugué a no publicar diverses obres seves.
Paula Màrmol Ruano.
És evident que veient el éxit que aquesta novel·la ha tingut la gent i els mitjans de comunicació sentin fascinació per la obra i es vulguin preguntar que és el que té tant especial perquè encara perduri la seva fama.
ResponderEliminarUn dels motius que remarquen és el dialècte que fa serbir el autor,ja que parla en primera persona,fent de protagonista, i es dirigeix al públic com a tu o vosaltres. Aquestes técniques d'escriptura estan escrites en el llibre L'Art de la ficció.
Però els mitjans de comunicació no es limiten a parlar sobre tots els motius per els quals creuen que aquesta obra és bona,sinò que també esmenten la humiltat amb la que Stadler portava la seva fama, i critica tota la gent que intenta desesperadament sortir als mitjans de comunicació i que demostren continuament no tenir gens de seny,deixant anar també si potser és un signe de la nostra societat en la que cada cop hi ha més persones de poc nivell.
La gent dels blogs es nota també que està molt interessada sobre el llibre i el que esmenten sobretot és la manera com Salinger crea Holden,tant la part en la que el descriu com la forma en que fa que el seu personatge es comporti. Parlen sobre que aquest llibre és una crítica a la societat, tant la de l'época com l'actual.
ANDREA OLIVÉS AGUSTÍ