4 virtuts (3r secundària)

Les  virtuts més importants en la vida són aquelles que les cridaries a quatre vents,  aquelles que et fan sentir millor, les que al nombrar-les et sents orgullós de tindre-les.  Jo en tinc quatre, les tinc molt a prop, les sento i em fan sentir genial.

La primera és la VALENTIA. La valentia és quan passes alguna malaltia dolenta com per exemple un càncer o algun moment dolent i lluites per poder seguir endavant. Pensant més en els altres que en si mateix, i fer el possible perquè aquella personeta que tant estimes, i que porta la teva sang, es senti perfecte, sense importar si estàs patint, i treure una força interior per no llançar la tovallola; la valentia es demostra quan amb nou anys, deixes  d’anar a l’escola, sabent que pots arribar a ser algú important, i posar-se a treballar, i cuidant dels germans, en uns temps difícils. És la meva àvia Chelo.

La segona virtut és la SAVIESA. La saviesa és quan saps tenir paciència, paciència perquè saps que no surt tot a la primera i encara que passis un temps més saps que et sortirà millor. La saviesa no només es comprova anant a l’escola (i menys en temps tan difícils com els d’abans), la saviesa es veu quan cada dia fas una miqueta més, i més i així podent arribar a fer més flexions i abdominals que una persona de quinze anys. La saviesa que tinc és molt especial, perquè no tracta de treure deus en matemàtiques, tracta en saber estimar els altres i demostrar un amor indescriptible. És el meu avi Ramon.

La tercera, és l’AFECTE. L’afecte és quan fas quelcom a la gent sense esperar res a canvi, perquè sents amor per aquella persona, perquè donaries la vida per aquella persona, i perquè la seva família va per davant de tothom. Perquè darrere d’un cap amb cabells canosos, unes arrugues llargues i divertides, unes ulleres amb muntura fina i una cara seriosa, s’amaga la persona més bona que hi ha; tant, que el seu cor es fon al veure com les persones més importants en la seva vida somriuen gràcies a ell, deixant pas a la persona que de veritat és, una persona que supura amor per tot arreu. És el meu avi “Guti”.

I l’ últim però no per això menys important, és l’ ENTUSIASME. L’entusiasme és quan t’alegres per tot el qui ha arreu teu, deixant veure una persona molt digna d’admirar i només veure-la passar t’il·lumina el dia. L’entusiasme a fer les coses és una de les millors virtuts que hi ha, perquè  quan mires a una persona entusiasta, la veus amb tres arracades per cada orella, un pírcing al nas, un cabell cada dia diferent i la roba amb colors alegres,  la mires als ulls i és inevitable somriure, però qui gaudeix més d’aquest somriure és ella. És la meva àvia Montse.

Aquestes virtuts són les virtuts més característiques de les quatre persones que més estimo del planeta. I tinc la sort de tindre-les molt a prop meu, ensenyant-me valors i fent que m’esforci dia a dia perquè ells puguin lluir de néta. Gràcies per ser com sou, avis!

Orgullós