Hi havia una vegada una granja que estava al mig d’unes muntanyes molt altes. Allà vivia una nena que es deia Alba. L’Alba tenia molta mania als mitjons, se’ls pujava fins que no podia més. Un dia la seva àvia, que cosia molt bé li va fer uns mitjons que s’estiraven tot el que ella volgués. ‘Alba se’ls va posar i,... a anar ficant: una cama, l’altre cama,els braços, el cap, fins que es va ficar tota. Va caure en un llit fet de mitjons, es va aixecar va mirar i va veure un món fet de mitjons. Va anar caminant fins que va veure uns follets en forma de mitjons, l’Alba li va pregunar a un follet a on estava i el follet li va contestar:
- A Mitjolàndia, i nosaltres sóm els Mitjorobots-
L’ Alba li va preguntar si es podia quedar a dormir allà i el Mitjorobot li va dir que es podia quedar a dormir al llit on havia caigut. Es va fer de nit i l’Alba es va dormir. Quan es va llevar va veure una mà que l’agafava. Era la mare que li va dir:
- Va que arribes tard a l’escola! –
Quan estava a classe la professora Harpper va dir que havien de fer una redacció d’alguna cosa que els havia passat i l’Alba va somriure... el dia següent la professora Harpper va preguntar a l’Alba:
- I tu Alba, què has fet? –
I l’Alba li va respondre:
- He fet Mitjonlandia, hi vaig anar ahir! –
Però ningú li creia, això només ho sap l’Alba!
No hay comentarios:
Publicar un comentario