Hem trobat un bloc escrit per Daniel Domínguez en el que mostra la seva opinió sobre la película i explica,també,que va significar per ell.
Una frase que ens ha cridat l'atenció és : Stromboli significó -la captura de lo inesperado y fugitivo. La veritat és que no entenem massa que vol dir ell amb això, ja que si que la protagonísta té una desesperació inesperada,perquè en ningún moment s'imagina que es pugui trobar en aquella situació, però no pensem que sigui fugitiva, sinò contínua i creixent que la porta fins els límits de la bogeria.
Aquests dos fragments que venen a continuació podem veure coses que hem parlat a classe, i coses de les quals estem d'acord, per exemple, en el fragment de és a baix veiem quelcom del qual estem d'acord: Hasta aquel día el cine me cautivaba, me arrebataba, me encantaba; me llevaba de viaje, me hacía soñar, me trasportaba a otro mundo; me abría nuevos horizontes, me colocaba ante experiencias desconocidas y me redimía de la realidad; me enseñaba, me entendía y me consolaba. Podía trastornarme, aterrorizarme o descolocarme, pero al final la ficción te acogía en sus brazos y uno se sentía seguro, a salvo, confortado. La ficción era un refugio, quizá el último refugio, y justo porque era ficción. Stromboli, en cambio, te dejaba a la intemperie.En aquets fragment podem veure com la gent de Stromboli tenen una prespectiva negativa cap a la protagonista, i fins a on arriba la desesperació d'aquesta que, al sentir-se tant sola, demana ajuda a un nen que la mira com si fos d'un altre món :
asolada por tanta soledad en aquella isla se acerca a un niño y le suplica que hable con ella y la criatura se asusta como si se le apareciera un ser de otro mundo.

No hay comentarios:
Publicar un comentario